Avui a la feina he estat manegant per substituir el que hauria estat un notebook #iPyhon (o #JupyterLab) per un document en #orgmode (d'#emacs, esclar).
Moltes de les comparatives que hi ha pels internets fan moltes històries. Jo no en demano cap cosa gaire complexa: combinar text, LaTeX i blocs de codi, normalment scripts poc òptims per acabar fent gràfiques, i poder-ho organitzar tot una mica bé.
Amb aquests requisits, org-mode serveix perfectament, com també em serviria un notebook de #jupyter.
Com a avantatge, funciona amb les dreceres de teclat habituals de la meva configuració. En el jupyter, tot i que hi ha un complement per emular vim, no acaba de funcionar igual.
Com a desavantatge, quan un bloc de codi falla no sempre ho fa mostrant l'error, mentre que al notebook si. És un inconvenient menor que resolc amb una comanda extra, tangle, després de la qual tinc tot l'entorn de debug que podria voler, però bueno, per dir alguna cosa dolenta.